Escultor (1864-1934). Considerat un dels principals exponents de l’escultura modernista.
Obra funerària
CEMENTIRI D’ARENYS DE MAR | (MARESME) |
---|---|
Sepulcre de Francesc Massaguer i Campins
Figura femenina que recolza el cap al braç dret, el qual descansa sobre el sarcòfag familiar. La figura (marbre blanc) desprèn melangia i serenor, obra que tornarem a veure representada en d’altres cementiris amb diverses variants. | ![]() |
Sepulcre de la família Mundet
Anomenada Record dels morts. Projecte original en guix de 1901. Vegeu-ne les imatges a la Revista Pèl & Ploma (pàg. 162 i 163). | ![]() |
CATEDRAL DE STA. EULÀLIA DE BARCELONA | (BARCELONÈS) |
---|---|
Sepulcre del Cardenal Casañas
Figura orant en marbre blanc Vegeu-ne el projecte original a larevista Ilustració catalana. 2a època, núm. 514 Fotografia: «Mausoleu del cardenal Casañas a la catedral de Barcelona» by Pere prlpz – Treball propi. Licensed under GNU Free Documentation License 1.2 via Wikimedia Commons – | |
Sepulcre de la família Sanllehy
Conjunt anomenat l’Enterrament de Crist i Sant Sepulcre, format per quatre figures: Jesús, Sant Joan, Maria i Maria Magdalena. | ![]() |
CEMENTIRI DE MONTJUÏC DE BARCELONA | (BARCELONÈS) |
---|---|
Panteó Alomar Estrany
Arquitecte: Frederic Aymamí Faura | ![]() |
Panteó Campassol Borrell
Representació d’un àngel amb les ales clarament desplegades, en actitud gairebé desafiant, com un àngel exterminador o guardià. Originàriament la figura subjectava una espasa de ferro amb el braç esquerre, que descansa en la peanya d’una columna. | ![]() |
Panteó M. Casas de Vilanova
Grup escultòric anomenat El Dolor i la Resignació, format per una figura femenina variant de l’obra més coneguda de Llimona, El Desconsol, i la Resignació, en forma de figura femenina coberta per un mantell. | ![]() |
Panteó Ignasi Coll Portabella
Relleu rectangular adossat com a timpà al panteó. Representa l’Ascensió de la Verge Maria, rodejada d’àngels. | ![]() |
Panteó Pasqual Coll Portabella
Escultura de la Verge sentada amb un nen a la falda. | ![]() |
Hipogeu Granell Manresa / Bartomeu Baró
Figura de Sant Jordi, amb el drac mort als seus peus, i que originàriament subjectava una espasa de bronze, que avui es conserva parcialment: es tracta d’una obra en marbre datada entre 1928 i 1933; alguns estudis indiquen, a causa de les formes excessivament arrodonides de la figura, que aquesta obra podria haver estat acabada pels deixebles de Llimona. Fotografia de Juanjo Macías | ![]() |
Sepultura família Llopart i Ester Àngel protector, amb les ales desplegades, i amb dos nadons als braços. | ![]() |
Sepultura família Llopart Format per l’escultura d’un àngel masculí de peu recolzat sobre una columna del panteó i que aguantaria amb les dues mans una trompeta de bronze; és una obra de 1905, segons les dades de Llimona, M., Infiesta, J.M. et alii. Josep Llimona y Joan Llimona: vida y obra. Barcelona: Nuevo Arte Thor, 1977. No localitzat ni documentat gràficament. | |
Panteó Joan de Rialp Ventura
Figura de la Resignació Original en guix (1901) | ![]() |
Panteó Tormo
Arquitecte: Bernardí Martorell De les dades extretes del llibre de Josep M. Infiesta, que abans hem citat, hauríem de buscar un relleu policromat, possiblement de fusta, on s’hi representen dues figures femenines, una de les quals seria una variant del Desconsol (l’autor aclareix que no l’ha pogut observar directament). Actualment, a l’interior d’aquest panteó no hi podem trobar cap relleu que coincideixi amb aquesta descripció, però, en canvi, hi ha Mare de Déu sedent amb trets molt similars a la que trobarem a la capella de la Soledat del Via Crucis del Monestir de Montserrat (Mare de Déu dels Dolors). Podria tractar-se, per tant, d’un altre panteó Tormo no localitzat o que no va ser ben documentat en el seu moment. La fotografia (cedida per Juanjo Macías) correspon a l’escultura actual dins el panteó Tormo, de la qual no hem pogut documentar que sigui de Josep Llimona. Any 1916 Dades extretes de Llimona, M., Infiesta, J.M. et alii. Josep Llimona y Joan Llimona: vida y obra. Barcelona: Nuevo Arte Thor, 1977. Pendent de documentar. | ![]() |
Panteó família Torras
Àngel amb les ales desplegades i una branca de llorer entre les mans: es tracta d’una obra de joventut, mancada encara de la sinuositat i expressivitat que anirem trobant més endavant. | ![]() |
CEMENTIRI D’HORTA DE BARCELONA | (BARCELONÈS) |
---|---|
Figura de dona
El llibre de Manuela Monedero José Llimona, escultor.(1966) descriu l’obra atribuïda a Llimona com “Figura de mujer en mármol blanco de 1904 (tamaño natural). Mujer de pie cubierta por una ligera túnica, que sostiene un ramillete de flores con la mano izquierda. La clásica actitud resignada y los ojos entornados, hacen de ella una obra plenamente modernista” D’aquesta obra no n’hem pogut trobar cap fotografia, representació o documentació. L’única escultura d’aquest recinte que actualment coincideix perfectament amb aquesta descripció és la del panteó de la família Miró-Sans, que està signada per l’escultor Clarasó. |
CEMENTIRI DE CÀCERES | (EXTREMADURA) |
---|---|
Panteó família Berjano
Dades extretes de Llimona, M., Infiesta, J.M. et alii. Josep Llimona y Joan Llimona: vida y obra. Barcelona: Nuevo Arte Thor, 1977. Localitzat al web La historia de los Berjano |
CEMENTIRI DE CADAQUÈS | (ALT EMPORDÀ) |
---|---|
Panteó família Rahola
Figura d’una dona sentada, anomenada Meditació, de l’any 1925 en marbre. | ![]() |
CEMENTIRI DE COMILLAS (CANTÀBRIA) | |
---|---|
Àngel custodi Arquitecte reforma i ampliació realitzada del recinte entre 1893 i 1896: Lluís Domènech i Montaner Escultura d’un àngel que se sitúa sobre les restes de l’església antiga. Anomenat Àngel Guardià, Àngel Custodi, o Àngel Exterminador.
Any 1894-1895 Originàriament estava prevista una segona escultura d’un àngel, aquest cop sentat, segons la documentació conservada al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
| ![]() |
Panteó de la família Piélago
Arquitecte: Lluís Doménech i Montaner Encarregat (1896) per Claudio López, marquès de Comillas per al seu cunyat. Panteó acabat originàriament per una creu de bronze del taller Masriera i Campins de Barcelona. Va ser destruïda i substituïda per una de pedra sense interès. | ![]() |
CEMENTIRI DE GRANOLLERS | (VALLÈS ORIENTAL) |
---|---|
Panteó Ciuró
Figura d’una dona sentada, anomenada Resignació. | ![]() |
CEMENTIRI DE FIGUERES | (ALT EMPORDÀ) |
---|---|
Panteó família Manuel Janer Destort
Figura femenina sedent | ![]() |
CEMENTIRI DEL MASNOU | (MARESME) |
---|---|
Panteó de Pere Grau Maristany i Oliver
Anomenada La Fe consolant el Dolor o L‘Àngel de la Fe consolant la Desolació Humana. Projecte original publicat a la Revista Pèl & Ploma (pàg. 166). | ![]() |
MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL | (RIPOLL-RIPOLLÈS) |
---|---|
Sepulcre de Ramon Berenguer III, el Gran
Relleu que representa el noble cavalcant. | ![]() |
CEMENTIRI DE ROSES | (ALT EMPORDÀ) |
---|---|
Panteó Pere Rahola
Escultura femenina anomenada Pregària o Resignació, en marbre blanc. | ![]() |
CEMENTIRI MUNICIPAL SANTA SABINA D’OLOT | (LA GARROTXA) |
---|---|
Panteó de la família Estorch i Massegur
Figura femenina sentada. Vegeu-ne la crònica al diari La Veu de Catalunya (25 de gener de 1912. Pàgina artística). | ![]() |