patrimoni funerari.cat



Inventaris i estudis sobre cementiris i tombes

Cementiri de Cervera: el recinte

El cementiri de Cervera és el recinte funerari més gran de la comarca. Començarem per fer-ne una breu descripció general. Està format per un primer espai rectangular, el més antic, i una ampliació posterior amb forma cònica. Tot el perímetre està cobert per fileres de nínxols i als patis hi destaquen alguns panteons interessants. En línies generals, conserva un bon nombre d’antigues làpides, entre les quals hi ha interessants epitafis i inscripcions. Segons dades de l’Enquesta d’Infraestructura i Equipaments Locals (EIEL 2009) té una superfície de 20.000m2. És de titularitat municipal, té capella i dipòsit. L’any 2009 presentava un percentatge de saturació del 80% però n’és possible l’ampliació.

L’Arxiu Comarcal de La Segarra (ACS) conserva documentació d’aquest recinte des de 1807 a 1842 i de l’any 1890 a 1891. També hi ha fons d’époques posteriors.

Entre juny i desembre de 1837, Bonaventura Jové va realitzar nombrosos treballs d’adequació al recinte, que aleshores s’anomenava el Cementiri del campo santo. Isidre Elias va realitzar les portes, el reixat de sobre les portes i claus d’entrada pel cementiri el mes de juliol de 1837. El 8 d’abril de 1838, Francesc Borbonet va rebre un quantitat de lliures “per lo treball de medir las parets del campo santo y treball y materials per fer tancar las portas del mateix campo santo”.

La premsa local es fa ressò del mal estat del camí d’accés al recinte funerari la diada de Tots Sants de l’any 1892 perquè estava ple de pedres i era intransitable. La premsa de l’any 1905 qualifica l’estat del camí com a vergonyós, sobretot els dies de pluja.

També tenim notícia a la premsa d’alguna construcció especial al cementiri: 

Según nuestras noticias, dentro breves días se empezará en el cementerio de esta ciudad la construcción de los panteones de la famílias Argelich y Vinadé. Consistirá la segunda de dichas obras, según planos y diseños que hemos tenido ocasión de ver, en una esbelta capilla de estilo ojival, ejecutada en piedra de Montjuich. El proyecto es debido al señor Riera, de Barcelona.

L‘any 1932, després de l’ordre de secularització dels cementiris parroquials, es col·locà un rètol de “Cementiri Municipal” a l’entrada.

Es conserva el rebut d’un veterinari, Ramon Vilalta Pont, en concepte d’honoraris per a la cura de la mula del cementiri. Els fàrmacs per curar-la els va preparar el farmacèutic Josep Civit. I una factura d’un pot de grassa del magatzem de cuirs i articles de guarnicioners Albert Raich Foix de Cervera. La Ferreteria Miquel Balsells va ferrar tot l’any 1936 “la mula que tire lo coche mortuori”. El cost d’aquest factura va ser de 16 pessetes. El mateix any, la Ferreria i Construcció de Carruatges d’Antoni Puig, situada a l’Avinguda Catalunya 48-50 de Cervera, va afegir “un montan de de la galeria del coche d’enterrar” i va realitzar diverses reparacions al cotxe. Durant l’any 1936, Joan Rubinat va rebre un total de cinquanta pessetes per tenir cura de la mula.

L’any 1937 Josep Jené era l’encarregat del cementiri.

Temes relacionats

Els títols de propietat del Cementiri de Cervera (principis segle XX)

La Capella dels Pares Claretians (Guerra Civil)

La Creu als Caiguts (Guerra Civil)

La fossa comuna de la Guerra Civil

Carrer Sebolleria i plaça del Fossar

 

 

Print Friendly, PDF & Email