patrimoni funerari.cat



Inventaris i estudis sobre cementiris i tombes

Cementiri de Torà

Torà és un municipi de la comarca de la Segarra de més de mil tres-cents habitants, situada a la vall del riu Llobregós (comarca de la Segarra). A part de la vila de Torà, amb més de 1000 habitants, també en formen part els pobles de Cellers, Claret (o Claret de Figuerola o dels Pagesos), Fontanet i Llanera, el llogaret de l’Aguda (o l’Aguda de Torà), i les caseries de Sant Serni, de Vallferosa i de Puig-redon. La seva economia es basa en l’agricultura de secà, bàsicament cereals, i la indústria agroalimentària. A la vila hi destaca l’església parroquial de Sant Gil, el barri jueu i la plaça de la font, amb uns safareigs i font molt ben conservats.

Descripció

Com en la majoria de les poblacions, originàriament el cementiri de Torà, de titularitat parroquial, estava situat al voltant de l’església però va arribar un moment que estava saturat i n’era impossible l’ampliació. Després de vàries disputes entre l’ajuntament, la comunicat de preveres i la parròquia, es va decidir construir un recinte, aquest cop de titularitat municipal, prop del pont de les Merites.

El cementiri, situat a tocar de la població, amida 2.060m2 i consta de dues parts molt diferenciades: un recinte rectangular situat entre la porta i la capella, i una altra zona de planta absidal que envolta la capella. Té dipòsit. Està format per rengleres de nínxols, de tres pisos, adossades als murs perimetrals. La resta del recinte, presidit per un passeig central, està enjardinat amb un cuidada herba verdíssima. No s’hi observen tombes a terra, tot i que no fa gaires anys que encara n’hi havien a banda i banda d’aquest passeig. L’any 2010 presentava una saturació del 85%.

Té, com a tret més característic, la portalada d’entrada, d’estil modernista. Va ser construïda, segons podem observar a la part superior, l’any 1854 i destaca per la seva ondulació i pel conjunt sinuós que formen la porta i el mur, que va ser construït amb pedres de les runes del castell, gràcies a les gestions del bisbe Gil Esteve amb el duc de Medinaceli, que n’era el propietari. Com a decoració, únicament hi trobarem una creu baptismal al capdamunt. Aquest tipus de creu té vuit braços, nombre que, pels cristians és símbol de regeneració i de vida eterna. En realitat, està formada per una creu grega, que té els braços de la mateixa mida, i la lletra X, que és la primera lletra del nom de Crist en grec. La forja de la porta d’entrada és obra del serraller Daniel Farré i data de 1896.

La capella de l’interior va ser sufragada pel bisbe Gil Esteve, promotor del recinte i fill de Torà. El mateix bisbe va ser qui va dissenyar el recinte, preveient un passeig central amb arbres i flors. Se li encarreguen les obres al mestre de cases Josep A. Riera. El dia 2 de setembre de 1854 va ser beneit per les autoritats.

Hi ha enterrat Josep Robert Vila, una víctima civil de la guerra del 36. Morí a la carretera. En aquell moment estava internat al camp de presoners nº 4 de Concabella (Segarra).

Per conèixer i saber-ne més

Corberó i Corberó, Jaume. Història civil i religiosa de la vila de Torà. Editor J. Coberó i Coberó, 1982. 418 pàgines.

Oliva, Jordi; Garganté, Maria, et alii. Inventari del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de la Segarra. Volum II: Torà. Hostafrancs: Fundació Jordi Cases i Llebot, 2000.

 

Print Friendly, PDF & Email