patrimoni funerari.cat



Inventaris i estudis sobre cementiris i tombes

Cervera: sepulcres a l’església de Santa Maria

Cervera, capital de la Segarra, posseeix el temple de Santa Maria, un bell exemple de gòtic català i que conté importants mostres de patrimoni funerari en forma de sepulcres, la majoria d’ells amb estàtues jacents que han esdevingut model en d’altres tombes repartides per la geografia catalana.

Sepulcre de Berenguer de Castelltort

Berenguer de Castelltort (mort l’any 1389) era un important ciutadà i mercader de Barcelona, que, per clàusula testamentària, va deixar establerta la fundació d’un hospital per a pobres i malalts a Cervera, que encara avui funciona amb el nom d’Hospital Berenguer de Castelltort-Residència Mare Güell. Sembla ser que quan el personatge va morir, la tomba encara no havia estat erigida.

El seu sepulcre, posterior i molt similar al de Ramon Serra El Vell, està situat dins un arcosoli a la capella de Sant Jaume, i format per una arca sepulcral, suportada per unes mènsules en forma de lleó, amb estàtua jacent a la tapa, i per unes escenes esculpides al mur al qual està encastat.

L’arca sepulcral està decorada, en la seva part frontal, pels escuts heràldics a banda i banda i per una escena de la Verge i el nen al centre. A la tapa, hi trobarem la figura jacent del personatge, vestit de mercader, amb mostres de gran realisme en els detalls. El mur posterior del sepulcre està format per una escena d’exèquies funeràries i l part superior està coronada per una escena del Judici Final, de la qual s’han conservat tots els personatges: Crist ressuscitat, els àngels trompeters, els que porten els emblemes, etc.. Tot el sepulcre conserva grans traces de policromia.

A l’esquerra del conjunt s’ha conservat una inscripció funerària.

Sepulcre de Bernat Major

Bernat Major va ser notari de Cervera. La seva tomba data del segle XIV. Està formada per una arca sepulcral decorada únicament per dos escuts heràldics amb restes de policromia. A la tapa hi trobem una estàtua jacent del personatge. El sepulcre està suportat sobre quatre columnes.

Tot el conjunt es troba situat dins d’un arcosoli sense decoració. L’estat de conservació és bo.

Sepulcre de Ramon Serra el Major

Ramon Serra el Major va morir l’any 1379. El seu sepulcre va ser construït per un dels escultors gòtics més importants: Jordi de Déu, que precisament estava a Cervera durant el període anterior en que el rei el va fer retornar a Poblet per a la construcció del panteó reial.

El sepulcre està situat a la capella de Sant Martí, dins un arcosoli encastat al mur. Està format per una arca sepulcral, suportada per unes mènsules en forma de lleó, amb estàtua jacent a la tapa, i per unes escenes esculpides al mur al qual està encastat.

L’arca sepulcral està decorada, en la seva part frontal, pels escuts heràldics a banda i banda i per una escena de la Verge i el nen al centre. A la tapa, hi trobarem la figura jacent del personatge amb mostres de gran realisme en els detalls. El mur posterior del sepulcre està format per una escena d’exèquies funeràries i l part superior està coronada per una escena del Judici Final, de la qual s’han conservat alguns dels personatges, tot i que es troben en mal estat de conservació. Tot el sepulcre conserva traces de policromia. A l’esquerra del conjunt s’ha conservat la següent inscripció funerària:

Tú hom, quem guardes á mí / Hom era axi com tú, é morí; / E tú morás, é serás axi com mí. / Di I. Pater noster per anima de mí / Ramon Serra, qui iach ací / En la capela mia de Sent Martí, / E desta present vida lo dia de Tots Sants / lan MCCCLXXX dos pasí. / Fe bones obres, é faras bona fi, / E nostre Seyor Deus perdonarnos a nostre / pecats á tú é mí. Amen.

Sepulcre de Ramon Serra el Vell

Ramon Serra el Vell va morir l’any 1355. El seu sepulcre està situat a la capella de Nostra Senyora de Montserrat. Alguns autors l’atribueixen a Pere de Moragues, considerat un dels millors artistes gòtics, i autor del sepulcre de l’arquebisbe López Fernández de Luna a Saragossa. També li atribueixen el sepulcre d’Hug de Copons (al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona).

La tomba consta d’un sepulcre amb estàtua jacent dins d’un arcosoli, decorat al mur amb una escena que representa unes exèquies funeràries i un Judici Final a la part superior. D’aquesta escena només s’han conservat algunes figures molt detallades com la Verge o Sant Joan Baptista i un àngel.

L’arca funerària està decorada amb l’escut a banda i banda i una escena amb la Verge i el nen a la part central, amb la inscripció següent:

Ramon Serra iau aci, qui aquesta capella instituí e lo darrer dia d’agost del an de MCCCLIII morí

Aquest sepulcre és una obra amb gran influència en l’escultura funerària catalana.

Sepulcre de Guillem Canalda

Mort l’any 1315. El seu sepulcre o ossera està situat dalt la porta de l’escala que duu al campanar. Segons algunes fons s’hi va situar quan la porta ja estava feta, d’altres fons, en canvi, no ho arriben a afirmar.

El sepulcre està decorat amb la repetició quatre vegades de l’escut heràldic esculpit dins de d’arcuacions. Les mènsules representen dos micos en diferents actituds.

Sepulcre del llinatge Tornabous

El sepulcre del llinatge Tornabous, del segle XIV, està situat a la capella de Corpus Christi. És el més senzill dels sepulcres que trobem a l’interior del temple i possiblement el pitjor conservat. Es tracta d’una arca sepulcral amb decoracions heràldiques al frontal i a la tapa. Està dins d’un arcosoli sense decoració. No té restes de policromia.

Altres sepulcres

A l’interior de Santa Maria trobarem, encara alguns altres sepulcres, com el de l’antiga capella de Sant Esteve; al transsepte nord, el que hi ha a l’entrada de la capella del Santíssim Misteri, ja sense tapa i en el qual la representació heràldica gairebé ja no és reconeixible; el sepulcre atribuït al llinatge Gili; o la llosa sepulcral de D. Pedro de Luna, bisbe d’Urgell, situada al presbiteri, al costat de l’evangeli amb una inscripció:

Anno MCCCLXX vicesima […] descessit nobilis Petrus de Luna […] doctor, episcopus Urgellensis, et in crastin […] sepultus […]

Segons Jaime Villanueva, en el seu Viaje literario a las iglesias de España (vol IX, any 1821), en el moment en què visitava el temple, el paviment s’estava refent i sota la llosa del bisbe d’Urgell no s’hi van trobar restes òssies.

Per conèixer i saber-ne més

El llegat de Berenguer de Castelltort al bloc Turisme de La Segarra – Consell Comarcal http://turisme-la-segarra.blogspot.com.es/2013/02/el-llegat-de-berenguer-de-castelltort.html [visitat 18 de març de 2014]

Alcoy, Rosa; Beseran, PereEl romànic i el gòtic desplaçats : estudis sobre l’exportació i migracions de l’art català medieval. [Barcelona]: Publicacions i Edicions, Universitat de Barcelona, 2007.

Duran i Sanpere, Agustí. Llibre de Cervera. Barcelona: Curial, 1977.

Beseran i Ramon, Pere. «El temple gòtic de Santa Maria de Cervera.» Miscel·lània cerverina [en línia], 2003,, Núm. 16 , p. 19-68. http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCerverina/article/view/136993 [Consulta: 23-03-14] <http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCerverina/article/view/136993>.

Llobet i Portella, Josep Maria. «Les obres més rellevants fetes a l’església de Santa Maria de Cervera durant els segles XVI i XVII.» Miscel·lània cerverina [en línia], 2004,, Núm. 17 , p. 9-66. http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCerverina/article/view/137014 [Consulta: 23-03-14]

Llobet i Portella, Josep Maria . L’Hospital de Castelltort. Sis-cents anys d’assistència social a Cervera. Ed. Virgili & Pagès, Lleida, 1990.

Xuclà Comas, Ramon M.. «Sobre un plànol inèdit de Santa Maria. Referència a les obres de reedificació del temple i a les diferents advocacions de les seves capelles.» Miscel·lània cerverina [en línia], 2004,, Núm. 17 , p. 231-268. http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCerverina/article/view/137018 [Consulta: 23-03-14]

Yeguas i Gassó, Joan. «Escultura a l’església cerverina de Santa Maria entre 1500 i 1750.» Miscel·lània cerverina [en línia], 2004,, Núm. 17 , p. 67-126. http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCerverina/article/view/137015 [Consulta: 23-03-14]

Villanueva, Jaime. Viaje literario á las iglesias de España T. 9 . 1821.

 

Print Friendly, PDF & Email