patrimoni funerari.cat



Inventaris i estudis sobre cementiris i tombes

Guissona: lloses sepulcrals a l’església de Santa Maria

Guissona és una ciutat d’uns 6800 habitants de la comarca de la Segarra. El municipi està format per la pròpia vila de Guissona i el poble de Guarda-si-venes. Hi destaquen: l’important Parc Arqueològic de la ciutat romana de Iesso, el Museu de Guissona Eduard Camps, i un nucli antic farcit de mostres de patrimoni, com els safaretjos públics. També hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, edificada a finals del segle XVIII i d’estil barroc.

Descripció

L’església de Santa Maria de Guissona conté els següents elements funeraris:

Figura jacent femenina, del segle XIV i d’estil gòtic. Formava part, molt possiblement de la tapa d’un sepulcre (vegeu-ne descripció a les pàgines 241 i 242 de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic, Arquitectònic i Artístic de la Segarra: Volum VII Guissona. Aquesta obra va estar situada durant molts anys a l’exterior, concretament a la zona de l’absis. L’any 1998 va ser situada a l’interior del temple, concretament a la capella de Sant Plàcid.

Figura jacent masculina, en molt mal estat de conservació. També es tracta d’un sepulcre datat al segle XIV i d’estil gòtic. Aquesta figura també va estar situada durant molt anys a l’exterior i, finalment, es va dipositar a la capella de Sant Plàcid. Les vestidures i la resta de característiques de la figura mostren clarament que el personatge era un clergue.

Relleu amb unes exèquies funeràries, històricament vinculades a la figura masculina jacent de la qual parlàvem en l’anterior paràgraf. Es tracta d’un fragment, molt possiblement, la part posterior de l’arca d’un sepulcre, format per onze figures, sota arcs ogivals, en una cerimònia funerària.

Relleu amb una escena de l’Anunciació, d’estil gòtic. Molt possiblement va formar part d’un sepulcre. Va córrer la mateixa sort que els elements anteriors i, com que va estar durant anys a l’exterior, el seu estat de conservació no és excessivament bo. Actualment es troba a la capella de Sant Plàcid de l’església de Guissona.

Com a molts dels temples de la Segarra, el paviment de l’església de Santa Maria va ser refet, en aquest cas a principis del segle XX, amb la qual cosa moltes de les lloses sepulcrals que hi havia es van perdre o van quedar colgades sota el paviment actual. Les tombes més rellevants es van reubicar en algun altre lloc de l’església. Concretament, assenyalarem la llosa sepulcral del bisbe Josep Voltes, del segle XVIII, que estava situada sota el retaule de la Verge. Josep Voltas va ser bisbe d’Urgell entre 1785 i 1795. Va morir a Guissona. La seva llosa conté una mitra i un bàcul sobre coixí a la part superior, símbols del bisbat, i la següent inscripció:

D.O.M. / Al baró religiosíssim, Josep Boltas, de l’Ordre dels Menors de Sant Francesc. A l’eminent mestre en sagrats cànons. A l’eximi doctor evangelitzador dels tingitans en els dogmes de la fe cristiana. Al molt actiu pacificadors dels regnes contendents. Al Bisbe dels urgellesos abundosament dotat amb tota classe de qualitats. Qui fou òptim mereixedor de la pàtria, del regne, de la religió, i de l’Església. Morí a Guissona el dia 8 de desembre de l’any del senyor 1795 a l’edat de 57 anys. Que Guissona plori el difunt Josep, per la seva vida honorable i meritosa, per les seves virtuts i per les seves obres benèfiques.

Una altra llosa sepulcral a l’interior del temple és la del bisbe Sebastián de Victoria de Emparán y de Loyola, del segle XVIII i d’estil barroc., situada a la sagristia de la capella de la Verge del Claustre, on hi fou traslladada l’any 1913 per ordre del mossèn abans de fer el nou paviment del temple. A banda de l’escut heràldic, conté la inscripció següent:

Aquí reposa l’Il·lustríssim i Reverendíssim Dr. Fr. Sebastián de Victoria Emparán y Loyola. De l’ordre de Sant Jeroni. Bisbe d’Urgell. Príncep sobirà de les Valls d’Andorra. Expirà entregat als pobres. Morí plàcidament per amor al pobre i a la pau.

A l’exterior de l’església encara hi trobem un altre element funerari, aquest cop dedicat als caiguts de la Guerra Civil: es tracta d’una creu on encara s’hi pot veure inscrita la paraula !Presentes¡

Horaris

En hores de culte

Per conéixer i saber-ne més

Oliva, Jordi; Garganté, Maria, et alii. Inventari del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de La Segarra. Volum VII: Guissona. Hostafrancs: Fundació Jordi Cases i Llebot, 2013.

Print Friendly, PDF & Email