patrimoni funerari.cat



Inventaris i estudis sobre cementiris i tombes

Sepulcre d’Hug de Copons (Església del Llor/Museu Diocesà i Comarcal de Solsona)

El Llor, antigament anomenat Esllor, és un poble d’uns 60 habitants del municipi de Torrefeta i Florejacs. Hi destaquen l’església de Sant Julià, la porta de la qual està coronada per escuts de la població i del llinatge dels Copons, amb un interessant absis romànic i les restes d’un castell.

El personatge: Hug de Copons

Hug de Copons i Rajadell era el segon senyor de Llor. Pertanyia al llinatge dels Copons. Va lluitar a Sardenya amb el rei Pere el Cerimoniós, on va morir l’any 1354.

Descripció

Les despulles d’Hug de Copons, que provenien de Sardenya, es van situar en un primer enclavament: el castell del Llor, del qual Hug n’era el senyor. Posteriorment es van traslladar a l’església parroquial de Sant Julià, on va ocupar diversos emplaçaments, el darrer dels quals va ser a l’absis, i, finalment, va ingressar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona als anys 30 del segle XX, en plena Guerra Civil. La Biblioteca de Catalunya conserva una fotografia de 1918 on es pot observar el sepulcre encastat en un dels murs de l’església de Sant Julià. 

Aquest sepulcre és considerat una de les obres més importants del gòtic funerari català. Alguns estudis, l’atribueixen a Pere Moragues, autor del sepulcre de Lope Fernández de Luna, arquebisbe de Saragossa, autor a qui també se li atribueix una altra tomba segarrenca: el sepulcre de Ramon Serra El Vell, situat a Santa Maria de Cervera.

Es tracta d’un sepulcre de pedra amb l’estàtua jacent del personatge a la tapa. La cara frontal del sarcòfag o arca, suportat per mènsules en forma de lleons, conté dos grans escuts dels llinatge dels Copons i la inscripció en lletra gòtica següent:

XVIII DIES DE HUITUBRI ANNO DOMINI MCCC QUINQUAGESIMO QARTO MORI LONRAT NVUGH DE COPONS EN CERDENYA EN AIVDA DEL SENYOR REI DEL QUAL APORTAREN LA OSA ACI E IAV EN AQUESTA TOMBA

L’estàtua jacent, amb gran precisió en els detalls, ens presenta el personatge vestit de militar medieval, amb les mans creuades al pit, des d’on surt una llarga espasa que arriba fins els peus, on descansa un gosset, símbol de la fidelitat. Encara s’hi poden observar restes de policromies verdes i daurades.

Horaris

Museu Diocesà i Comarcal de Solsona

Per conèixer i saber-ne més

Mitjana de las Doblas, E. La Casa de Copons. Ed. Thomas, 1948

Español i Bertran, Francesca. Museu Diocesà i Comarcal de solsona. Romànic i Gòtic. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 1990.

Oliva, Jordi; Garganté, Maria, et alii. Inventari del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de La Segarra. Volum VI: Torrefeta i Florejacs. Hostafrancs: Fundació Jordi Cases i Llebot, 2009.

Print Friendly, PDF & Email