patrimoni funerari.cat



Inventaris i estudis sobre cementiris i tombes

Sanaüja: lloses sepulcrals a l’interior de l’església de Santa Maria

Sanaüja és un municipi de poc més de 450 habitants. La seva economia es basa en l’agricultura de secà. La vila, amb una llarga història, encara posseeix antics vestigis del seu passat medieval i racons de bellesa i silenci encantadors. Us destacarem la plaça porxada, l’església de Santa Maria, els carrerons estrets, el pont de pedra i els safareigs públics. El castell i l’església vella conformen un conjunt especial al capdamunt del turó que presideix la vila. El seu campanar d’espadanya és visible des de tots els indrets.

L’església de Santa Maria de l’Assumpció de Sanaüja, de principis del segle XVI, és d’estil gòtic tardà, tot i que conserva més elements d’època barroca com la portalada i algunes de les capelles de l’interior. Va ser construïda pel mestre d’obres Joan Gausia,de Balaguer. Va ser declarada bé d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya l’any 2012 per ser un exemple de gòtic lleidatà.

Descripció

Tot i que el paviment de l’església ha estat reformat (segle XIX), encara es conserven algunes lloses sepulcrals repartides per la nau central i les capelles. No es té constància que la situació de les lloses, a causa de les reformes, sigui actualment l’original. La majoria d’elles estan en molt mal estat de conservació però se’n pot distingir una amb l’escut heràldic dels Montcada, amb la representació de sis besants (moneda medieval), llinatge del qual també en trobarem la representació en alguna clau de volta de l’església de Santa Maria, perquè una branca d’aquest poderós llinatge va estar vinculada a Sanaüja. El conjunt de lloses sepulcrals del temple abarquen el període comprès entre el segle XVI i i principis del segle XX.

Horaris

En horaris de culte.

Per conèixer i saber més

Oliva, Jordi; Garganté, Maria, et alii. Inventari del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de la Segarra. Volum I: Sanaüja. Hostafrancs: Fundació Jordi Cases i Llebot, 1998. 

Print Friendly, PDF & Email