patrimoni funerari.cat



Inventaris i estudis sobre cementiris i tombes

Cementiri de Sanaüja

Sanaüja és un municipi de poc més de 450 habitants. La seva economia es basa en l’agricultura de secà. La vila, amb una llarga història, encara posseeix antics vestigis del seu passat medieval i racons de bellesa i silenci encantadors. Us destacarem la plaça porxada, l’església de Santa Maria, els carrerons estrets, el pont de pedra i els safareigs públics. El castell i l’església vella conformen un conjunt especial al capdamunt del turó que presideix la vila. El seu campanar d’espadanya és visible des de tots els indrets.

Descripció

El cementiri de Sanaüja està situat als afores de la població en un terreny planer, tot just passat el pont de pedra que hi dóna accés. El conjunt està format per la capella de Santa Magdalena (o del cementiri) i el cementiri, que contenia una de les col·leccions d’esteles funeràries discoïdals més notables de Catalunya (actualment estan sent restaurades).
La capella de Santa Magalena (segle XVI), amb accés independent del cementiri, podria ser que tingués originàriament una funció d’hospital o refugi per a empestats. Els seus murs est i sud estan envoltats pel cementiri. En aquest últim hi veiem la inscripció funerària, en lletres majúscules, següent:
«Aqui descansan los restos DD JPH Sarradell
Yovardo que muri a l’edat de 80 anys
21 de max de 1843
Almas […] rogad por su alivio la reli
gion os lo […] a la Humanidad os lo dicta su
esposa hijos y hermana os lo demandan».
El recinte funerari, de forma irregular, està envoltat per un vell mur de carreus i clos per una porta de ferro cega sempre oberta (tot i que costa una mica d’obrir). En entrar descobrirem un espai on predominen les tombes a terra marcades amb creus. En els murs perimetrals s’hi han construït nínxols agrupats en tres o quatre pisos i emporxats.
Al cementiri hi destaca un únic panteó, el de Cal Ramon dels Mestres (finals segle XIX). És d’estil neogòtic. Té planta quadangular (2,90 m. per costat) i presenta coberta de quatre vessants recoberta de ceràmica vidriada negra. Ramon Mestres era un picapedrer sanaüjenc que participà en la construcció del Santuari del Miracle (Solsonès) i en el panteó dels barons de Ribelles, població actualment inclosa adminsitrativament a la comarca de La Noguera. Aquest panteó estava destinat a una altra família de Sanaüja que finalment no el va poder pagar i se’l va quedar la família Mestres. No té excessiva ornamentació ni un treball escultòric remarcable.

Per finalitzar, assenyalarem també que al mig del recinte existeix un senzill monument als morts de la Guerra Civil. Es tracta d’una zona encerclada per una cadena on únicament hi trobem una placa commemorativa a sobre d’un faristol de pedra.

Aquest recinte funerari està enjardinat amb pins, rosers i xiprers. En general, no està perfectament cuidat però manté la vivesa i la senzillesa dels cementiris rurals. Contenia un dels conjunts d’esteles discoïdals més importants de Catalunya.
El recinte amida 2011 m2. L’any 2010 presentava un grau de saturació de prop del 90%.

Horaris

Obert

Per conéixer i saber més

Oliva, Jordi; Garganté, Maria, et alii. Inventari del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de la Segarra. Volum I: Sanaüja. Hostafrancs: Fundació Jordi Cases i Llebot, 1998. 

Miró Rosinach, J. M. «Esteles funèraries discoïdals i tapes de sepultura amb heràldica«. Urtx: revista cultural de l’Urgell, Any 1999, Núm. 12.

Miró Rosinach, J. M. Esteles funeràries discoïdals de La Segarra, aproximació a una significació simbòlica. Barcelona, 1987.
Consell Comarcal de La Segarra (Municipis i poblacions)

Print Friendly, PDF & Email