patrimoni funerari.cat



Inventaris i estudis sobre cementiris i tombes

Església de Sant Gil de Torà: vasos sepulcrals no visibles i desapareguts

Torà és un municipi de més de mil tres-cents habitants, situada a la vall del riu Llobregós (comarca de la Segarra). A part de la vila de Torà, amb més de 1000 habitants, també en formen part els pobles de Cellers, Claret (o Claret de Figuerola o dels Pagesos), Fontanet i Llanera, el llogaret de l’Aguda (o l’Aguda de Torà), i les caseries de Sant Serni, de Vallferosa i de Puig-redon. La seva economia es basa en l’agricultura de secà, bàsicament cereals, i la indústria agroalimentària. A la vila hi destaca l’església parroquial de Sant Gil, el barri jueu i la plaça de la font, amb uns safareigs i font molt ben conservats.

Descripció

Segons el llibre “Història civil i religiosa de la vila de Torà” (vegeu l’apartat Per conèixer i saber-ne més), al terra de l’església parroquial de Sant Gil de Torà existien una sèrie de sepultures que actualment han estat venudes o han desaparegut sota el paviment actual. Documentalment se sap que hi va haver enterraments a l’interior de l’església com a mínim fins a 1810. L’autor de l’estudi ens descriu prop d’una quinzena de sepultures.

  • Vas de la Comunitat de Preveres, situat al peu dels graons del presbiteri de l’altar major. Hi destacava la decoració amb calaveres i tíbies, i el bonet, símbol dels rectors.
  • Vas dels albats: situat sota el presbiteri major.
  • Vas de Mossèn Joan Jeroni Grau, rector de la parròquia (segle XVII). Estava situat al passadís de la nau central. Hi constava un escut i la inscripció en llatí següent:
Hic iacet Joannes Ieronimus Grau / Rtor. Ecclesiae St. Egidi Torani. / Obiit 3 nonis nov. 1624.
  • Vas de Mossèn Joan Aldebó, situat davant de la capella amb la imatge de Sant Cristòfor. Tomba de principis del segle XVII.
  • Vas de Joan Anfesta, rector, situat al cor, davant del Sant Crist.
  • Vas de Joan Bagà i els seus, davant la capella de Sant Isidre (any 1632).
  • Vas de la casa Mujal, situat davant la capella de la Mare de Déu del Remei. Va ser venuda l’any 1964 aprofitant la pavimentació de l’església. L’any 1982, data de la publicació del llibre de Corberó, la làpida estava en un establiment d’hostaleria d’Hostalric (Girona). Constava d’un escut central i de la següent inscripció perimetral:
Sepultura de Ramon Mujal, Capità Reformat i dels seus / 1686.
  • Vas de la família Perpinyà, de grans dimensions i situat sota l’orgue; consta d’un gran escut i de la inscripció següent:
Sepultura de Bartomeu de Perpinyà, donzell i dels seus
  • Vas de Miquel Solà, farmacèutic, situat sota la volta de l’orgue. Any 1722.
  • Vas de Felip Garriga i Prat, situat al davant de l’altar de la Puríssima
  • Vas d’un apotecari anomenat Silvestre, situat a la capella de la Divina Pastora.
  • La Confraria del Roser disposava d’un vas per als membres de la confraria però aviat es va saturar. A més, a dins de la capella del Roser hi havia quatre tombes, que actualment es conserven sota el pavimen.
  • Vas de Mº Joan Uguet, situat sota el paviment de la Confraria del Roser, amb la inscripció següent:
Requiescat in pace. / Sepultura de Mº Joan Uguet, / apotecari i dels seus. / Morí a 17 de juny de 1638.

Per conèixer i saber-ne més

Corberó i Corberó, Jaume. Història civil i religiosa de la vila de Torà. Editor J. Coberó i Coberó, 1982. 418 pàgines.

Vegeu pàgina sobre el Cementiri de Torà.

Print Friendly, PDF & Email