patrimoni funerari.cat



Inventaris i estudis sobre cementiris i tombes

Cementiri de Sant Guim de La Plana

Sant Guim de La Plana, antigament anomenat Sant Guim del Llor o Sant Guim Desllor, té uns 120 habitants i és cap del municipi del mateix nom. Hi destaca l’església parroquial de Santa Maria i el conjunt medieval del poble. Sant Guim és conegut pel Pessebre Vivent dels oficis perduts , una de les representacions nadalenques més reconegudes de Catalunya: des de l’any 1982 s’hi representen escenes d’antics oficis per carrers, places i portals de Sant Guim.

El cementiri és a tocar de les darreres cases i a pocs metres de l’església. Es tracta d’un recinte de planta gairebé rectangular d’uns 350m2. Ens trobem nínxols gairebé a tots els murs perimetrals, cada un d’ells agrupats en tres unitats d’alçada i coronats per molts diversos i diferents tipus de timpans. L’antic timpà de pedra, amb la data de 1868, encara corona la porta d’accés, de ferro i amb nombrosa decoració.

L’Arxiu Diocesà de Solsona conserva un llibre de registre del cementiri parroquial que s’inicia l’any 1946. Aquest llibre comença amb una nota que descriu el recinte en aquell moment. La transcripció literal és la següent:

El Cementiri Parroquial de S. Guim de la Plana està situat al est, sol ixent, devant el cami que va a Vichfret, i on té la porta d’entrada a migdia, amb el troç del Xuriguera i amb el poble; a sol ponent, amb la carretera de Guissona i al nort amb el troç del Fusté. Al damunt de la porta d’entrada, que porte la data de construcció de l’any 1868, presideix aquest lloc de cristià repòs una airosa creu de ferro. Les portes son també de ferro, en regular estat de conservació. Una clau única i sempre en poder del Rt. Sr. Rector. Cinc xiprers raquitics porten sa ombra minça i piadosa a les sepultures

El llibre continua amb alguns registres de defuncions i inclou notes sobre el recinte. La nota següent, del rector de la parròquia, diu així:

El dia 6 de maig de 1952, el Sr. Alcalde, Ramon Ruich, manà als veins que es fes la neteixa del Cementiri, com en realitat es feu i que prou convenia, ja que d’ençà que regentp la Parròquia desde 1941, mai s’havie cap llimpia semblant. A més quedaren que cada any es farie semblantment.

Una altra de les notes d’aquest llibre ens explica un costum funerari de la població. La nota està datada a mitjans de febrer de 1948:

Important: Es costum possaia pel meu antecessor i que cal guardar, que el dia del funeral porti la casa del mort un pa i un litre d’oli, a titul d’ofrena i aquell dia. A més, es fa d’ofrena durant dos anys pels caps de casa i pels altres membres, un. El total són cent cincuanta pessetes que es paguen 75 pts el dia de l’enterro i 75 restants al cap d’any. Antigament portaven per ofrena mitja carga de vi, costum que va trencar la casa Edescents, aprofitant el temps malestruc de la República.

Horaris

Obert. No publicats

Print Friendly, PDF & Email