patrimoni funerari.cat



Inventaris i estudis sobre cementiris i tombes

Cementiri de Tarroja de Segarra

Tarroja de Segarra (antigament anomenada Torroja) és un dels municipis més petits de la comarca. Està format pel nucli de Tarroja i algunes masies esparses. El número d’habitants s’apropa als 180. Les terres del terme es dediquen a l’agricultura de secà, bàsicament blat i ordi. Hi destaca l’església parroquial de Sant Salvador, d’origen romànic, però gairebé tota del segle XVIII.

Com a anècdota, explicarem que alguns estudis indiquen que la família de Cristòfor Colom, navegant i descobridor del continent americà, provenia de Tarroja.

Descripció

El cementiri de Tarroja de Segarra està situat als afores de la població, a la carretera L-311Z en direcció. Ocupa una superfície total de 1680m2 i té planta gairebé quadrada en un terreny completament pla i envoltat de camps de conreu. És de titularitat municipal, conté capella i dipòsit. L’any 2010 presentava una saturació del 80%. És l’únic cementiri del terme municipal.

Hi trobarem nínxols a tres dels quatre murs perimetral, algunes antigues tombes a terra i dos panteons-capella.

Les porxades que protegeixen els nínxols són de nova construcció però la teula encara conserva un antic enteixinat. La porta que dóna accés al recinte és de ferro sense decoració. Els pilars que la sostenen tampoc presenten decoració ni inscripcions.

Història

El recinte que avui coneixem, tot i que amb modificacions, data de l’any 1937. L’expedient de la seva construcció s’ha conservat a l’Arxiu Comarcal de La Segarra. L’estat del document, però, no permet llegir amb claretat algun dels paràgrafs.

Segons el padró municipal de 30 d’abril de 1936, Tarroja tenia en aquella època 420 habitants, per la qual cosa les disposicions vigents aleshores obligaven a tenir un cementiri amb una separació no inferior a 500m de la darrera casa. En aquell moment, el cementiri es trobava el bell mig del poble. Es va decidir, per tant, construir un nou recinte a uns 600m de distància «dintre de la solidesa, capasitat, garantia i economia posibles», segons diu literalment el codument.

El projecte presentava la construcció de tres fileres de nínxols, un dipòsit i una sala d’autòpsies tancades amb porta de fusta. A la porta d’accés hi constaria «Cementiri Municipal» i la porta aniria coronada per dues boles de pedra, que es repetirien a les cantonades dels murs perimetrals. A les fotografies inferiors, es pot observar el projecte de la porta, nínxols i altres dependències del cementiri. Està signat per Rossend Giribet Aynes, «albañil périto práctico» i veí de Tarroja, que finalment serà qui efectuarà la construcció.

El preu pressupostat per a tot el projecte va ser de 7.445 pessetes.  En el contracte existeix una clàusula addicional molt curiosa, sobre la qual, en la documentació posterior,  se’n desprèn que mai va ser aplicada:

«Cas que les portes de ferro de les fons de bateijar que existis a la Iglesia serveixen per les portes del nou cementiri, del preu de la subasta es retirará la cantidad de cincentes pesetes».

Horaris

Obert. No publicats ni visibles al recinte

 

Print Friendly, PDF & Email