patrimoni funerari.cat



Inventaris i estudis sobre cementiris i tombes

Cementiri de Capellades

Capellades és un municipi de la comarca de l’Anoia de més de 5.200 habitants. Hi destacarem el patrimoni històric que ha deixat l’activitat paperera i l’Abric Romaní, un dels jaciments arqueològics més importants d’Europa

Descripció

Es tracta d’un recinte de titularitat municipal situat dalt d’un turó. Amida 3.760 m2 i és de planta rectangular. Disposa de capella i de dipòsit. És gestionat per Funerària de l’Anoia S.L. El recinte antic va ser ampliat amb l’espai rectangular amb enterraments en forma de nínxols, que ara és el primer espai en accedir-hi. A finals del 2013 i principis del 2014 s’ha iniciat una nova ampliació, a càrrec d’Esparó Arquitecte, de Sant Andreu de la Barca. Aquesta ampliació, de 593 m2 s’ha fet al cantó Est i consta de 160 nínxols i 72 columbaris.

El recinte antic, format per dos espais, presenta enterraments en forma de panteons al centre i nínxols al perímetre. Entre els panteons, destaquen el de la família de Ramon Romaní (1895) format per una base en forma de prisma ornada amb diversos símbols funeraris (l’òliba, etc..) i coronada per una creu de pedra fletxada i ornada amb una corona de flors; la reixa que l’envolta representa el cascall, símbol funerari del somni etern, de la immortalitat. El de la família d’Antoni Miquel i Costas, format per un sepulcre de marbre decorat amb motius florals i vegetals, i una creu decorada amb fulles de palma, una corona d’espines i un crismó.

La capella, amb coberta de teula a doble vessant i un petit campanar, està dedicada al Sant Crist. A l’interior, s’observa un petit altar i una creu de penitència esgrafiada a la paret. A banda i banda trobarem dos panteó-capella senzills.

El recinte conserva nombrosos nínxols amb làpides antigues mol interessants, alguna d’elles de terra cuita, de rajoles, o de fusta.

Història

El primer cementiri de capellades estava situat entre el carrer Major i el carrer del Fossar, davant de l’antiga església. L’any 1612, a causa de les obres de remodelació del temple, el cementiri va ser traslladat darrera, a la zona de l’absis. S’hi accedia per una portalada amb arc. Va estar en funcionament fins la inauguració de l’actual, construït al cim del Molar  l’any 1858.

Segons les declaracions que ha deixat el rector de l’època, durant la Guerra Civil, l’altar i les imatges de la capella del cementiri van ser destruïts. El recinte va ser profanat, es van arrencar totes les creus, es va enterrar sense distinció entre cementiri civil i cementiri catòlic, i es va col·locar una làpida maçona.

El Fons del fotògraf Josep Salvany (Font: Biblioteca de Catalunya) conserva una fotografia del recinte de 1915. S’hi pot veure parcialment la capella.

Per saber-ne més

Podreu trobar una acurada descripció del cementiri a l’Inventari de  Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Capellades, publicat a la web de l’Ajuntament. En concret, el Volum 2A (pdf).

Print Friendly, PDF & Email