patrimoni funerari.cat



Inventaris i estudis sobre cementiris i tombes

Cementiri de Capellades

Capellades és un municipi de la comarca de l’Anoia de més de 5.200 habitants. Hi destacarem el patrimoni històric que ha deixat l’activitat paperera i de la pell i l’Abric Romaní, un dels jaciments arqueològics més importants d’Europa

Descripció

Es tracta d’un recinte de titularitat municipal situat dalt d’un turó. Amida 3.760 m2 i és de planta rectangular. Disposa de capella i de dipòsit. És gestionat per Funerària de l’Anoia S.L. El recinte antic va ser ampliat amb l’espai rectangular amb enterraments en forma de nínxols, que ara és el primer espai en accedir-hi. A finals del 2013 i principis del 2014 s’ha iniciat una nova ampliació, a càrrec d’Esparó Arquitecte, de Sant Andreu de la Barca. Aquesta ampliació, de 593 m2 s’ha fet al cantó Est i consta de 160 nínxols i 72 columbaris.

El recinte antic, format per dos espais, presenta enterraments en forma de panteons al centre i nínxols al perímetre. Entre els panteons, destaquen el de la família de Ramon Romaní (1895) format per una base en forma de prisma ornada amb diversos símbols funeraris (l’òliba, etc..) i coronada per una creu de pedra fletxada i ornada amb una corona de flors; la reixa que l’envolta representa el cascall, símbol funerari del somni etern, de la immortalitat. El de la família d’Antoni Miquel i Costas, format per un sepulcre de marbre decorat amb motius florals i vegetals, i una creu decorada amb fulles de palma, una corona d’espines i un crismó.

La capella, amb coberta de teula a doble vessant i un petit campanar, està dedicada al Sant Crist. A l’interior, s’observa un petit altar i una creu de penitència esgrafiada a la paret. A banda i banda trobarem dos panteó-capella senzills.

El recinte conserva nombrosos nínxols amb làpides antigues mol interessants, alguna d’elles de terra cuita, de rajoles, o de fusta.

Història

El primer cementiri de capellades estava situat entre el carrer Major i el carrer del Fossar, davant de l’antiga església. L’any 1612, a causa de les obres de remodelació del temple, el cementiri va ser traslladat darrera, a la zona de l’absis. S’hi accedia per una portalada amb arc. Va estar en funcionament fins la inauguració de l’actual, construït a la zona del Capelló l’any 1858.

Segons les declaracions que ha deixat el rector de l’època, durant la Guerra Civil, l’altar i les imatges de la capella del cementiri van ser destruïts. El recinte va ser profanat, es van arrencar totes les creus, es va enterrar sense distinció entre cementiri civil i cementiri catòlic, i es va col·locar una làpida maçona.

El Fons del fotògraf Josep Salvany (Font: Biblioteca de Catalunya) conserva una fotografia del recinte de 1915. S’hi pot veure parcialment la capella.

Print Friendly, PDF & Email