patrimoni funerari.cat



Inventaris i estudis sobre cementiris i tombes

Cementiri de Piera

La Població

Piera és un municipi de l’Anoia amb poc més de 14200 habitants. La vila de Piera, amb més de 6000 habitants, conserva nombrosos casals, un d’ells amb interessants esgrafiats sobre els oficis, a la façana .

Descripció

El recinte, de més de 4000 m2, està format pel recinte vell de planta rectangular; una primera ampliació, de planta poligonal; i una segona ampliació, a l’altra banda del recinte antic, de planta rectangular. Aquesta darrera és de nova construcció ja que el cementiri l’any 2009 presentava un grau de saturació del 95%.

El recinte vell, que destaca pel perfecte estat de conservació i un cuidat enjardinament, disposa d’una capella presidida per una talla de la Pietat. Al terra del porxo d’entrada, hi ha una làpida moderna, molt possiblement l’original es va perdre, amb la inscripció següent:

Pels necessitats de la vila / any 1862 / donació de la família Jorba

Al centre del recinte es reparteixen un panteó-capella, datat l’any 1907, presidit també per una Pietat; el panteó que Isabel Bolet dedica al seu espòs, Ignasi Marquès i Bolet, sepultura en forma de pilar decorat i protegit per una tanca de ferro amb diversos ornaments on hi destaquen uns canelobres; també hi veurem algunes tombes menors, presidides per creus de marbre i ferro. En aquesta part central, tot just a l’entrada, s’hi ha erigit un monòlit per a les víctimes de la Guerra Civil, que porta la següent inscripció:

¡Recorda! Als soldats aquí enterrats morts en la guerra civil de l’any 1936 i també als humils que també hi reposen

La portada d’accés al recinte vell destaca per estar coronada per dues urnes cineràries cobertes per una tela i decorades amb imatges de ploraneres i màscares coronades per ouroboros (serp enroscada que es menja la seva pròpia cua), símbol de la immortalitat, i l’eternitat. Cada una d’elles conté una senzilla inscripció, gravada directament al fang, formada pel primer vers del Introitus del Rèquiem o Missa de Difunts:

Requiem eternam dona eis Domine
Lux perpetua luce at eis

Traducció: Doneu-los, Senyor, el repòs etern i que la llum eterna els il·lumini

Les urnes cineràries cobertes o parcialment cobertes per una tela, que pot simbolitzar el vel entre la terra i el cel, són un dels símbols funeraris més utilitzats.

La porta, de ferro, està coronada per una creu i ornada per ocells i rellotges de sorra alats, símbol de la fugacitat de la vida.

Els altres dos espais estan en perfecte estat de conservació i enjardinats. Únicament s’hi observen sepultures en forma de nínxols.

Història

Al Archivo de la Delegación del Gobierno de Cataluña. Subdelegación del Gobierno de Barcelona (Fons Gobierno Civil) consta la demolició de nónxols al cementiri municipal amb 6 de desembre de 1941.

Per saber-ne més

No s’han trobat referències

Cliqueu al mapa i seleccioneu l’element que voleu consultar.