patrimoni funerari.cat



Inventaris i estudis sobre cementiris i tombes

Cementiri de Pierola

De l’antic nucli de Pierola, avui habitat per una desena d’habitants repartits en diverses masies, en resten les runes de l’església de Sant Pere, a l’interior de la qual hi havia algunes sepultures, entre les quals molt possiblement hi ha la de Marià de Dalmases i Sants, la rectoria i el cementiri o fossar, que està situat a l’oest i tancat per un mur de recent construcció ja que l’antic s’havia esfondrat completament. Es tracta, per tant, d’un recinte en desús i desafectat, del qual no n’hem pogut confirmar ni la superfície ni el perímetre que té. Algunes fonts afirmen que encara en podrien quedar algunes estructures de nínxols.

 

De la tomba de Marià de Dalmases i Sans, baró de Pierola, enterrat a l’interior de Sant Pere, n’ha quedat constància documental a l’Arxiu Parroquial, ja que el rector, l’any 1811, explica que a causa de la Guerra del Francès, el baró signa en el seu testament que vol ser enterrat a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona, on disposa del vas familiar, però que transitòriament sigui enterrat a Pierola fins que no s’acabi el conflicte.

Per saber-ne més

ESTRADA, Gemma (1992): «Sant Pere de Pierola», Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona.
ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’Anoia, Barcelona, p. 86.
SALAZAR, Natàlia (2008): L’església de Sant Pere de Pierola (Hostalets de Pierola, l’Anoia). Estudi historico-arquitectònic. Inèdit.
TÉRMENS, Josep; VALLS, Francesc (1990): «Pierola», Història de l’Anoia, vol. II. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 119-139.

 

Print Friendly, PDF & Email