patrimoni funerari.cat



Inventaris i estudis sobre cementiris i tombes

Cementiri de Castelltallat

Porta d’entreda al recinte funerari de Sant Miquel de Castelltallat
Castelltallat és un poble que forma part, des de 1840, del municipi de Sant Mateu del Bages. Hi han censades 65 persones.
El temple parroquial de Sant Miquel de Castelltallat està situat dalt d’un turó, fet que permet observar un paisatge muntanyós, bell i silenciós, masegat pels incendis que assolaren la Catalunya central els anys 1994 i 1998 i que, avui, ja verdegen. L’església, amb elements d’èpoques molt diverses (romànic, renaixentista, barroc i neoclàssic) està documentada des de l’any 1301. A l’interior hi destaquen el retaule de Sant Miquel i el del Sant Crist, ambdós barrocs, i el del Roser (segle XVII i XIX). Totes tres obres tenen un gran valor artístic.
Vista general de Sant Miquel de Castelltallat. Les construccions que hi ha a primer terme corresponen al nínxols del cementiri
Pocs metres per sota hi trobem l’edifici de la rectoria, dedicat actualment a usos culturals. Té accés subterrani a l’església a través d’una porta situada a la dreta de l’altar de Sant Miquel.
Darrera l’església hi trobarem les runes del castell de Montdó (segle X) o Castellrodó (en alguns esscrits també el trobareu amb el nom de Montedono, ja que és la seva denominació en llatí).
Finalment, al costat mateix hi trobarem l’Observatori Astronòmic, inaugurat l’any 2004, amb l’objectiu de potenciar el turisme a la zona.
Detall de la tomba de Mossèn Riubrogent i Tarrés
El cementiri de Castelltallat envolta l’església de Sant Miquel per les parts dreta, posterior i esquerra de l’edifici, per tant, podríem dir que té forma de lletra U. Si accedim al recinte funerari per la reixa que hi ha a la part dreta de la porta del temple, la primera tomba que trobem és la de mossèn Josep M. Riubrogent i Tarrés (nascut a Vic l’any 1924). Fou rector de Sant Miquel i de Sant Mateu del Bages entre els anys 1972 i 1994 i organista de la Seu de Manresa. La seva tomba està formada per una llosa de pedra negra on hi ha gravats, en baix relleu, el perfil del mossen, dades sobre la seva biografia i les notes d’un fragment musical. És l’únic sepulcre monumental del cementiri.

Detall de la tomba de Mossèn Riubrogent i Tarrés

Estel·les discoïdals i làpides medievals.

A poques passes, trobem diverses làpides i estel·les discoïdals abandonades per terra.
Vista general del cementiri
Arribem, aleshores, al cementiri que està format únicament per nínxols agrupats en tres blocs: els dos més antics són de quatre pisos i el més nou (2008), encara sense ningún enterrat, de tres. Segons ens indica l’altar que hi ha al centre, el cementiri podria datar de l’any 1782. Es restaurà l’any 1996.
Vista dels nous nínxols (2008)
Print Friendly, PDF & Email