patrimoni funerari.cat



Inventaris i estudis sobre cementiris i tombes

Cementiri de Reus

La Població

Reus és una ciutat de més de 100.000 habitants, capital de la comarca del Baix Camp. Hi destaquen nombroses mostres d’arquitectura modernista.

Descripció

El Cementiri General de Reus compta amb unes 13.400 sepultures, disposades a banda i banda d’un passeig central que el recorrer. A la zona més propera a l’entrada, s’hi troben els panteons més rellevants. Gairebé tots els murs perimetrals d’aquest primer pati estan ocupats per capelles familiars emblanquinades. Posteriorment s’hi van construir nombroses illes de nínxols.

Pel seu valor històric i artístic forma part de la Ruta Europea dels Cementiris (ASCE) que ha rebut la menció d’Itinerari Cultural del Consell d’Europa.

Clarament s’hi distingeix el pati primitiu, de planta quadrada, i una segona ampliació, de planta lleugerament pentagonal, que està preparada per a illes de nínxols futures.

Coneix les tombes més significatives d’aquest cementiriClick Here

Història

Els cementiris que la ciutat va tenir abans de la construcció de l’actual estaven situats als següents indrets: al voltant de l’antiga església romànica de Sant Pere (fins 1499); el segon estava situat entre l’església i la muralla (actualment entre la plaça de les Peixateries Velles i el carrer del Fossar Vell); en el moment de canvi de legislació respecte als cementiris, aquest fossar ja presentava problemes de capacitat i se’n va construir un altre, al costat de l’ermita del Roser, que va estar en funcionament entre 1802 i 1865 i estava format bàsicament per illes de nínxols protegides per porxos.

El cementiri del Roser va ser clausurat l’any 1865. El trasllat definitiu de totes les restes es va finalitzar l’any 1919. Actualment, al mig del passeig central hi ha una placa on s’indica el fossar amb les «restes procedents del cementiri del Rosari traslladats per l’acord de l’Excm Ajuntament de 30 de maig de 1919».

L’any 1867, l’arquitecte Antoni Molner va presentar un innovador projecte pel nou cementiri reusenc, però no es va arribar a construir. L’any 1869 l’advocat Josep Sardà i Cailà va deixar per testament la construcció d’un cementiri amb el seu patrimoni. El projecte d’Antoni Molner es va aprofitar en alguns aspectes però se’n va modificar la distribució. Els plànols i la memòria (1870) de la construcció van anar a càrrec de l’arquitecte municipal Pere Taixés, que no va presentar el plànol definitiu fins l’any 1898. El primer enterrament va ser el gener de 1871, moment en què encara no existia gairebé cap obra iniciada dins del recinte.

Es va construir les primeres illes de nínxols entre 1870 i 1900. La tercera illa no es va acabar fins l’any 1916. Estaven decorades amb l’anagrama de Crist i el símbol de l’alfa i l’omega. Aquestes decoracions van desaparèixer en unes modificacions que es van fer entre 1950 i 1960.

Al cantó esquerra de l’entrada va existir, entre circa 1878 i 2000, una zona anomenada «cementiri dels dissidents», per a la comunitat evangèlica (ampliat l’any 1896) i un «cementiri civil». Ambdós van ser enderrocats l’any 2000, després de dècades d’abandonament. Disposaven d’entrada pròpia.

Per saber-ne més

  • Vilaseca i Anguera, Salvador. «Sobre els antics cementiris de Reus i sobre unes exhumacions fetes al del Roser.» Revista del Centre de Lectura de Reus [en línia], 1921,, Núm. 25 , p. 43-48. http://raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/187961 [Consulta: 24-10-14].
  • AAVV. El Cementiri general de Reus: un passeig artístic per la ciutat dels morts. Volum 1 de De pedra. Editor Pragma, 2005.

Cliqueu al mapa i seleccioneu l’element que voleu consultar.

Print Friendly, PDF & Email