patrimoni funerari.cat



Inventaris i estudis sobre cementiris i tombes

Recinte funerari de la família Oudinot (Cementiri de Bar-Le-Duc, regió de Lorena, França)

Juliol de 2009

El recinte funerari de la família Oudinot està situat en un dels murs perimetrals del cementiri municipal de Sainte-Marguerite de Bar-Le-Duc (regió de Lorena, França).

El cementiri va ser creat l’any 1850 per traslladar-hi les restes dels antics enclavaments funeraris de la població, ja que la construcció de la via fèrria en forçava el canvi d’ubicació. En aquell moment, la capella funerària de la família Oudinot, construïda l’any 1810 estava situada a l’antic cementiri de l’església de Nôtre-Dame. L’any 1857, la vídua del Mariscal Oudinot va fer traslladar totes les tombes familiars al nou recinte de Sainte-Marguerite.

El personatge més important de la família va ser Nicolas-Charles Marie Oudinot de Reggio, que va néixer a Bar-Le-Duc el 27 d’abril de 1767. Era militar, comte, primer duc de Reggio, mariscal i pare de França. Va ser governador als Invalides. La seva primera esposa fou Charlotte Derlin, amb la qual tingué set fills (Marie-Louise, Victor, Caroline, Émilie, Auguste, Elisa, Stéphanie). En segones núpcies es casà amb Eugénie de Coucy, amb qui tingué quatre fills més (Louise-Marie, Caroline, Charles, Victor-Angélique). Morí l’any 1847 i, curiosament, no està enterrat aquí, sinó a Les Invalides de Paris.

Al recinte de Bar-Le-Duc, hi ha enterrats, entre d’altres, les dues esposes del mariscal i quatre fills. Està format per tres murs llisos, un dels quals correspon a la paret perimetral del cementiri i una façana amb forma de temple clàssic, on hi ha situada la porta d’entrada tancada amb una reixa. No té sostre. Al frontó hi destaquen les armes familiars i al costat de la porta un rellotges de sorre alats (símbol de la fugacitat de la vida) i unes torxes amb flama invertides (símbol de la mort). A l’interior, hi podem observar diverses làpides encastades als murs, les quals únicament contenen una senzilla inscripció sense cap decoració llevat d’una creu llatina a la part superior. Al terra, hi ha diverses sepultures de pedra, també austeres i sense decoració, excepte dues, situades a la part central, que porten una creu.
Print Friendly, PDF & Email